Search

Un nou començament :: Un nuevo comienzo :: A Clean Slate

Updated: Apr 26




Catalan >>>> Spanish >>>> English >>>>




El 18 d'Agost del 2018, enmig d'un estiu preciós, escrivíem un post molt lleig a Instagram. Ens sentíem tan desbordats, cansats i tan profundament tristos, que vam decidir demanar-vos ajut.

Poc importava que Forest Days continués sent un paradís, si d'altres indrets de la contrada i arreu del país s'estaven deteriorant inexorablement i a marxes forcades a causa d'actituds incíviques! Sentíem que podíem fer-hi tan poc.


Publicar aquest post va ser el nostre petit crit d'angoixa.

Sembla que ara tenim tots una nova finestra d'oportunitat per redreçar la nostra relació amb els espais oberts. No la desaprofitem.

Podria ser l'última.


Fa uns dies en sentir l'anunci de desescalament del confinament pel pròxim Diumenge, vam pensar que tard o d'hora per sort, tornarem tots a sortir de nou, pero això ens ha fet recordar també aquell terrible dia d'estiu.

Recordem-lo.

Aquí us presentem el text íntegre.




Que n'és de bonic aquest bosc, oi? Malauradament però, hi ha molts altres boscos i platges i rius i parcs i llacs, que necessiten la nostra ajuda amb urgència. Perquè ja no és suficient amb ser un "viatger conscient" i no contaminar arreu on passes. Hem arribat a un punt en el qual tots junts hem de prendre la iniciativa i gestionar els errors dels altres:

Sí, entre tots hem de netejar les deixalles de tots. Això nosaltres ho hem après de gent que ja fa molt temps que ho fa. Gent que sense fer grans escarafalls, amb silenciosa determinació i una gran dosi de respecte i empatia, deixen el món millor de com el troben. I des d'aquí els volem donar mil gràcies de tot cor i personalment, perquè amb la vostra tenacitat i esforç allà on aneu, feu que els nostres paratges no sucumbeixin a la brutícia. Si només poguéssim ser més gent però... Perquè tot i saber que no has estat tu qui ha llençat la bossa de plàstic que ara voleia mig esquinçada en un arbust, o qui ha deixat l'ampolleta d'aigua pel camí, o el paperet després de fer un riu darrere el cotxe o els tristos residus del pícnic que t'has cruspit sobre la gespa de la vora del riu, o al parc, o al bosc, o a la platja, o al llac... tu també saps que és important recollir-ho. I finalment ells també ho sabran. Els deixats. Els bruts. Els que tant se'ls en fa. Aquests pocs empastifadors que queden, que s'arrapen a aquesta actitud desmenjada i arrogant, s'adonaran que no és guai, ni t'empodera de cap manera deixar la teva brutícia enrere. Que et fa petit. Que en realitat, et va deixant cada cop més mort per dintre. És embogidor, perquè ens envolten paratges increïblement encisadors, malmesos simplement pel pas de l'ésser humà durant el seu temps d'esbarjo i que és curiosament, quan ens sentim més feliços que mai! Quina contradicció oi? La felicitat generant tristesa. Doncs fem que aquesta realitat no deixi mai d'avergonyir-nos! És important que no ho normalitzem. I que res ni ningú ens faci sentir vergonya per prendre la iniciativa davant dels altres. Mai. Recollim la brossa. La nostra i la dels altres. Estiguem-ne ben orgullosos de voler formar part d'un moviment de canvi que sacsejarà d'arrel la manera com entenem la nostra interacció amb l'entorn natural. Amb silenciosa determinació.

Recollim.

Nosaltres no som ningú. Som insignificants i estem molt lluny de ser perfectes. Però sabem molt, molt bé, que les coses boniques comencen a passar quan la gent ho volem de debò i tots hi posem el coll alhora. Aquesta fermesa i determinació, és el millor actiu que tenim i això amics, també ho sabeu tots vosaltres molt bé.




==========================================================




El 18 de Agost del 2018, en medio de un verano precioso, escribíamos este desagradable post en Instagram. Nos sentíamos tan cansados, sobrepasados y profundamente tristes, que decidimos pediros ayuda.


Poco importaba que Forest Days siguiese siendo un paraíso, si otros espacios naturales de los alrededores y del país en general se estaban deteriorando inexorablemente a pasos agigantados, a causa de comportamientos incívicos! Sentíamos que podíamos hacer tan poco.


Publicar este post fue nuestro pequeño grito de angustia.


Parece ser que ahora tenemos todos de una nueva ventana de oportunidad para cambiar nuestra relación con los espacios abiertos. No la desaprovechemos.

Podría ser la última.


El anuncio de desescalada para este Domingo, nos hace pensar que por suerte, tarde o temprano saldremos todos de nuevo pero algo nos ha recordado aquel terrible día de verano.


Si no os importa, recordémoslo juntos.


Aquí os presentamos el texto íntegro.




Qué bonito es este bosque, verdad?

Pero tristemente hay otros bosques, playas, ríos, parques y lagos que necesitan tu ayuda con urgencia.

Porque ya no es suficiente con ser un "viajero consciente" y no contaminar allí por donde pasas. Hemos llegado a un punto en el que todos juntos, debemos tomar la iniciativa y gestionar los errores de los demás:

Sí.

Entre todos debemos recoger la basura de todos. Nosotros lo hemos aprendido de gente que ya hace mucho que lo practica. Gente que sin hacer grandes aspavientos, con silenciosa determinación y una gran dosis de respeto y empatía, dejan el mundo mejor que cómo lo encuentran. Y desde aquí queremos darles mil gracias, de todo corazón, porque con su tenacidad y esfuerzo allí donde van, hacen que nuestros parajes no sucumban a la suciedad.

Pero tenemos que ser más gente.

Sabemos que aunque no hayas tirado tú esa bolsa de plástico que ahora revolotea medio rasgada en un arbusto, o quién ha dejado la botella de agua por el camino o ese papelito después de hacer un pis tras el coche o los tristes residuos de picnic en el césped de la orilla del río, o el bosque, o la playa, o el parque, o el lago... tú sabes bien que es importante recogerlo. Y finalmente ellos también lo sabrán. Los sucios. Los que ensucian. Los que les da igual. Esos pocos ignorantes que quedan y que se agarran a esa actitud desdeñosa y arrogante, se darán cuenta de que no es guay ni te empodera en lo más mínimo dejar tu suciedad atrás. Que en realidad te hace más pequeño.

Que ciertas actitudes, en realidad, te van dejando cada vez más muerto por dentro.

Es verdaderamente enloquecedor. Nos rodean parajes bellísimos, simplemente arruinados por el paso de seres humanos durante nuestro tiempo de recreo, que es curiosamente, cuando nos sentimos más felices que nunca!


Qué contradicción tan perversa, verdad?

La felicidad generando tristeza. Pues que esa realidad no deje nunca de sonrojarnos! No la normalicemos. Y que nada ni nadie nos haga sentir nunca vergüenza por tomar la iniciativa ante los demás. Recojamos la basura. La nuestra y la de los demás. Estemos orgullosos de formar parte de un movimiento de cambio que sacudirá de raíz la manera como entendemos nuestra interacción con el entorno natural. Con silenciosa determinación. Recojamos.

Nosotros no somos nadie. Somos insignificantes y distamos muchísimo de ser perfectos. Pero sabemos muy, muy bien, que las cosas bonitas empiezan a ocurrir cuando todos juntos, todos a una, lo queremos de veras.

Esa firmeza y determinación es el mejor activo que tenemos y eso amigos, también lo sabéis todos muy bien.





==========================================================




On August 18th 2018, in the middle of a wonderful summer, we wrote this terrible post on Instagram. We felt so tired, overwhelmed and deeply sad that we decided to ask for your help.

What was the point of Forest Days being such a wonderful spot, if other corners of the countryside were being severely hit by recklessness and uncivil behaviour? Those beautiful spaces were deteriorating rapidly and we felt there was so little we could do. This post was our little cry of anguish.

It seems we have a little window of opportunity now to readdress attitudes. Let’s not let it slip. It could be our last one.

On hearing the Spanish news on the gradual relaxation of the rules of confinement this coming Sunday, when we will be able to go outside again with our children, reminded us of that terrible summer day.

Allow us to remember it together.

Here you have it in full.



Isn’t this forest beautiful?

Sadly though, there are other forests, beaches, rivers, parks and lakes that need your help urgently.

Because it's not enough anymore to do "the right thing", being a conscientious traveller and not polluting the path you tread on. It's reached a point where we need to take the initiative, roll up our sleeves and help tackle other people's mistakes:

Yep, we must pick up everyone else’s litter. We’ve learned this from people who've been doing it for ages. Who go about their business without making a fuss, with silent determination and a great deal of respect and empathy.

Leaving the world better than they found it. And we want to say here - thank you - from the bottom of our hearts.

Because with your tenacity and effort you prevent us from succumbing irremediably to a tide of rotting mess. The unsung heroes of our times. If there could only be more of you. Because you all know you didn't ditch that plastic bag now caught in a bush, flapping in shreds, or that forlorn empty bottle of water by the path. Or those sad picnic debris on the grass by the side of the river, or in the forest, or the beach, the park, the lake... but you know you gotta pick it up.

You know it's important. And eventually, they will know too. The litterers. The polluters. That small and reckless crowd that go around with that disdainful attitude, will come to realise that it's not cool to toss your mess wherever you go.

That all it does to you, is to leave you dead inside.

We are surrounded by the most amazing beauty, only to be soiled by the residue we human beings generate while we’re having fun... isn’t that weird?

What a tragic contradiction: Happiness generating sorrow. So we must wake up and react to the sight of litter! It’s important that we don’t normalise it. Dont let anything and no one make you feel embarrassed for taking the initiative in front of others: Let’s pick up the litter around us. Let us be very proud of being part of a wave of change that will shake to the core the way we interact with our natural surroundings. With silent determination. Pick it up. We are nobody really. We’re insignificant and very far from being perfect. But we know for a fact that beautiful things begin to happen when people get together and put their hearts and souls in to it.

This determination is the best asset we have, and you all know it too.






#EntreTodosLimpiamos #EntreTotsHoNetegem . . #GraciasPorRecogerLaBasuraDeOtro #GràciesPerRecollirLaBrossadunAltre . #2minuteForestClean #2minuteLitterPick #litterpick #KeepTheForestTidy . #NoMoreButts #NoMasColillas #NoMésBurilles . . #ForestCleanup #RecycleForNature . . #Amimagradaelboscnet #NetegemElBosc #NetejemElsBoscos #BoscNetSiusplau . #RecollimLaBrossa . . #NoALaBrossa . . #MeGustaLimpio #CuidemosElBosque . #MagradaNet #BosqueLimpio . #llevatetubasura♻️

27 views
ForestDays_HOME_LogoCHANGE_BADGEforBLOG_